llogar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin locāre.

Pronunciation

Verb

llogar (first-person singular present llogo, first-person singular preterite lloguí, past participle llogat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

  1. (transitive, takes a reflexive pronoun) to rent, hire
    Synonym: arrendar
    Ser per llogar-hi cadires
    to be something so curious, incredible, or unheard to behold
    (literally, “to be something to rent seats for”)

Conjugation
    Conjugation of llogar (first conjugation, g-gu alternation)
infinitive llogar
gerund llogant
past participle masculine feminine
singular llogat llogada
plural llogats llogades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present llogo llogues lloga lloguem llogueu lloguen
imperfect llogava llogaves llogava llogàvem llogàveu llogaven
future llogaré llogaràs llogarà llogarem llogareu llogaran
preterite lloguí llogares llogà llogàrem llogàreu llogaren
conditional llogaria llogaries llogaria llogaríem llogaríeu llogarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present llogui lloguis llogui lloguem llogueu lloguin
imperfect llogués lloguessis llogués lloguéssim lloguéssiu lloguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — lloga llogui lloguem llogueu lloguin
negative (no) — no lloguis no llogui no lloguem no llogueu no lloguin

Derived terms

Anagrams
  • argoll
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.