estranger

estrange +‎ -er.

estranger (plural estrangers)

1. One who estranges.

• alienator

• Gaertners

Borrowed from Old French estrangier.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.tɾəɲˈʒe]
• IPA^(key): (Valencian) [es.tɾaɲˈd͡ʒeɾ]

estranger (feminine estrangera, masculine plural estrangers, feminine plural estrangeres)

1. foreign

• estrangeria

estranger m or f by sense (plural estrangers)

1. foreigner

   a l'estranger ― abroad

   És a l’estranger. ― He's abroad.

• estrany

• “estranger” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estranger”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estranger” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estranger” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Old French estrangier.

estranger m (feminine singular estrangere, masculine plural estrangers, feminine plural estrangeres)

1. foreign; not one's own

estranger m (plural estrangers, feminine singular estrangere, feminine plural estrangeres)

1. foreigner

• French: étranger